L’experiència mística és l’experiència integral de la realitat. Si la realitat s’identifica amb Déu, serà l’experiència de Déu; si aquesta realitat es veu com a trinitària, serà l’experiència cosmoteàndrica; si se la veu buida, serà l’experiència de la vacuïtat… —però, en qualsevol cas, és l’experiència del «Tot». Desapareix així l’estigma d’una mística perduda en les altures, desencarnada i aliena als gaudis i als dolors del món, sense que això signifiqui ofegar-la en la pura terrenalitat o sufocar-la en l’activisme, ja que experimenta la realitat de la condició humana en la seva totalitat i, per tant, no perd la serenitat ni la pau i elimina la por de participar en l’esforç humà en pro de la justícia.

L’obra de Raimon Panikkar és molt extensa, i només parcialment ha estat publicada en llengua catalana. Panikkar escriu en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, italià i alemany. Cada cop que una obra seva és traduïda a alguna d’aquestes llengües, Panikkar en revisa a fons la traducció, cosa que fa que la darrera versió revisada de cadascun dels seus llibres pugui ser en qualsevol d’aquestes llengües. Això explica que les edicions catalanes i castellanes existents de la seva obra no sempre siguin l’edició definitiva. L’Opera Omnia constitueix la gran oportunitat de disposar de tot el pensament de Panikkar per escrit, de manera ordenada, actualitzada i en català, amb les últimes correccions i amb textos inèdits entre nosaltres.

Una de les manifestacions més belles de l’Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l’Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia és un compendi de la revelació vèdica, entesa com el desvelament de les profunditats que continuen ressonant en el cor de l’home modern, per tal que pugui adquirir més consciència del propi patrimoni humà, de les fonts del seu ésser personal, i que pugui servir com a litúrgia còsmica més enllà de fronteres artificials. A partir d’una selecció d’himnes vèdics, aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. La selecció del text —un compendi de la magna antologia The Vedic Experience— és de Milena Carrara, estudiosa de l'obra panikkariana. La traducció és de Laia Villegas, que també ha traduït Les estrofes del Samkhya," el segon volum de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.

«M’han demanat en nombroses ocasions elaborar una síntesi del meu pensament, és a dir, publicar un text que pogués titular-se La meva obra. M’he adonat que, en efecte, la feina ja l’havia fet, atès que aquests últims anys he preparat les introduccions als diversos volums de l’Opera Omnia (obra completa): són, en alguns casos, versions noves i, en altres, textos reeditats i adaptats per introduir la nova organització dels meus escrits en el marc de l’Opera Omnia.» «Els meus escrits comprenen un lapse de prop de setanta anys en els quals m’he dedicat a aprofundir el sentit d’una vida humana més justa i plena. No he viscut per escriure, però he escrit per viure d’una manera més conscient i per ajudar els meus germans amb pensaments sorgits no tant de la meva ment, sinó d’una Font superior que bé pot anomenar-se Esperit —tot i que no pretenc que els meus escrits siguin “inspirats”. No crec que siguem mònades isolades, sinó que cadascú de nosaltres és un microcosmos que reflecteix i influeix sobre el macrocosmos de tota la realitat —tal com han cregut la major part de les cultures parlant del Cos de ?iva, de la comunió dels sants, del Cos místic, del karman, etcètera.»

¿Què entenem avui i aquí per hinduisme? Bona part de la teorització sobre l’hinduisme feta des d’Occident parteix del concepte de religió. Després de presentar els principals textos vèdics a L’experiència vèdica (2014), Panikkar rebutja en aquest volum l’aproximació a l’hinduisme des de la perspectiva de la religió occidental, per tal com el món de l’hinduisme abraça una experiència humana que va molt més enllà del sentiment religiós. L’autor, doncs, parteix del concepte de Dharma, que defineix com un ordenament extrínsec de la natura de les coses i alhora com la seva estructura òntica més fonamental. Així, ens ajuda a entendre l’hinduisme com una experiència humana completa i planteja una sèrie de reptes a què s’enfronta la contemporaneïtat davant d’una societat cada cop més deslligada de la tradició.

¿Què és el que fa cristià un cristià? L?Esperit de Crist que viu en l?home. I Raimon Panikkar continua: «A l?objecció que ?llavors tothom és cristià?, tinc poca cosa per respondre, perquè la meva consciència cristiana no és res que em separi del meu proïsme; al contrari, és allò que estableix el vincle de comunió més profund, o sigui, el fet que tots estiguem empregnats de l?Esperit diví.» Ja des de les primeres generacions cristianes la cristologia ha estat la interpretació de ments i cors cristians sobre l?impacte que els va produir la figura de Crist. Amb el pas de la cristologia a al cristofania, la consciència humana no s?oblida del logos, però sí que supera l?aproximació purament racional i s?obre a l?acció de l?Esperit. La cristofania busca una integració de la figura de Crist dins una cosmovisió més àmplia.

Aquest volum no pretén ser un tractat sobre el buddhisme històric ni sobre les seves escoles, sinó que se centra en el missatge principal del Buddha. S’hi inclou El silenci del Buddha, un dels llibres més celebrats de Raimon Panikkar; en aquesta obra, l’autor indaga sobre l’a-teisme religiós tot posant en relació el missatge del Buddha amb la situació de l’home modern, en diàleg, també, amb l’hinduisme i el cristianisme. Es tracta d’un llibre que s’inscriu en sentit ampli en les teologies de l’alliberament, atès que, fet i fet, l’alliberament va ser la preopucació central del Buddha.